destrigòse

Source: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• verbo rifl. sapersi arrangiare, var. destricòse, p.p. destrigó

Neighbouring lemmas: despresió; despuiò; desquèrtu; destórse; destrànea; destrigòse; destupò; desü; desvìggiu; desvigiòse; detàtu.