destrànea

Source: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• agg. strano ( particolarmente: mi sembra strano), var. destrànu

Neighbouring lemmas: despràinde; despresió; despuiò; desquèrtu; destórse; destrànea; destrigòse; destupò; desü; desvìggiu; desvigiòse.