biciò
Source: S. Ferrarazzo, Dizionario di Sorli e del novese, 2002.
- verbo tagliare i tronchi in pezzi uguali (bìcci), p.p. bició
Neighbouring lemmas: biasò; bìbba; bibéin; bibéina; bicéu; biciò; bìcciu; bièla; biešmò; bigèttu; bighélle.
LIGU.RELIGU.RE