dišnò

Vivagna: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• verbo mangiare a pranzo, desinare, p.p. dišnó

Voxe vexiñe: disfò; disgràscia; disgrasió; disligò; dismentigò; dišnò; dìspari; disperasión; disperò; disperó; dispèrsu.