disgrasió
Vivagna: S. Ferrarazzo, Dizionario di Sorli e del novese, 2002.
- agg. disgraziato, sfortunato; 2 s.m. persona storpia, var. desgrasió
Voxe vexiñe: discüte; disdètta; disdì; disfò; disgràscia; disgrasió; disligò; dismentigò; dišnò; dìspari; disperasión.