savàta

Fonte: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• s.f. ciabatta; 2 lingua lunga, bocca sempre aperta

Voci vicine: šàta; šàtere; satò; satò fö; savài; savàta; savatéin; savatò; savón; savuiòrdu; savunètta.