rutàme

Fonte: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• s.m. rottame; 2 persona malandata

Voci vicine: rùšša; rùssu; rušulò; rustìa; rutàia; rutàme; rutóndu; rùttu; rutuléin; rutundéin; rvegì.