disgrasió

Fonte: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• agg. disgraziato, sfortunato; 2 s.m. persona storpia, var. desgrasió

Voci vicine: discüte; disdètta; disdì; disfò; disgràscia; disgrasió; disligò; dismentigò; dišnò; dìspari; disperasión.