disgràscia

Fonte: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• s.f. disgrazia, var. desgràscia

Voci vicine: discustò; discüte; disdètta; disdì; disfò; disgràscia; disgrasió; disligò; dismentigò; dišnò; dìspari.