càn

Fonte: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• s.m. cane; espress. càn da prüse che vale poco

Voci vicine: campanón; camp’sàntu; càmpu; càmua; camuò; càn; càna; canapé; cànce; cancelò; cancèlu.