cànceFonte: S. Ferrarazzo, Dizionario di Sorli e del novese, 2002.s.f. pl. campo da gioco per bocce, var. cànciaVoci vicine: càmua; camuò; càn; càna; canapé; cànce; cancelò; cancèlu; càncru; candèiia; candré.
LIGU.RELIGU.RE