disnò

Source: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• verbo desinare, pranzare a mezzogiorno, p.p. disnó

Neighbouring lemmas: desvìggiu; desvigiòse; detàtu; detentù; dfö; disnò; dì; diciàimbre; difàinde; diferàinsa; difètu.