disfò

Source: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• verbo disfare, p.p.disfàciu

Neighbouring lemmas: discùrsu; discustò; discüte; disdètta; disdì; disfò; disgràscia; disgrasió; disligò; dismentigò; dišnò.