desbügatò

Source: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• verbo togliere le bende, sfasciare, p.p. desbügató

Neighbouring lemmas: desbarasò; desbastì; desbelinòse; desbrucò; desbruiò; desbügatò; desbumbéin; desbutunò; desbutigiò; descaigò; descaminò.