brancò

Source: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• verbo acchiappare, acciuffare, prendere, p.p. brancó

• s.f. manciata

Neighbouring lemmas: bragiò; bràgiu; bràiga; brancaéin; brànchi; brancò; brasalèttu; brasèttu; brašò; brasò; bràsu.