tranciò

Fonte: Diçionäio de Sorli e do noveise «Stefano Ferrarazzo» (2002)

• verbo tranciare, tagliare, rompersi, p.p. tranció

Voci vicine: tramóntu; tramuntàana; tramuntò; tràn–tràn; trància; tranciò; trapléin; trašga; tratù; travašò; travèrsa.